Casa Bloc Casa Bloc Casa Bloc

Casa Bloc

Va ser construida durant la II República Espanyola per encàrrec de la Generalitat que llavors presidia Francesc Macià. La idea inicial era dignificar les vivendes per als obrers seguint les màximes proposades pel racionalisme centre-europeu dels inicis del segle XX, i amb la influència clara dels Immeuble-Villa (1922) de Le Corbusier.  Es fugia de les propostes que la ciutat havia construit prèviament durant la dictadura de Primo de Rivera, també conegudes com a “Cases Barates”, però alhora s’allunyava de la idea que havia implantat Ildefons Cerdà a l’Eixample barceloní. Un nou sistema que, a partir de la unitat de vivenda, pogués abarcar la totalitat urbana.

 
El solar, de 170 metres de llarg, es situa al barri de Sant Andreu, a l’extrarradi en aquell moment de Barcelona i a prop de les fàbriques que s’hi havien instal·lat dècades abans. La implantació es fa en doble U, i consta de 5 blocs prims i allargats que s’articulen entre ells mitjançant els nuclis de comunicació verticals, formant una unitat. En alçada es correspon a tres franjes de dúplex de 70 metres quadrats, donant un cos total de sis plantes amb un passadís-terrassa cada dues.
 
L’accés a les vivendes es fa per les galeries d’accés que surten dels respectius nuclis i recorren hortizontalment tot el conjunt, proposant uns carrers elevats que havien de fomentar la relació entre els veïns. Els dúplex es distribueixen en planta baixa amb lavabo, cuina, sala d’estar-menjador i terrassa, mentre que a la planta superior s’ubiquen les habitacions de nombre variable segons les necessitats de l'usuari. La comunicació entre les plantes es fa a través d'una escala interior.
 
L’orientació nord-sud del solar permet col·locar les galeries d’accés en la disposició més desfavorable respecte l’assolellament, aprofitant per ubicar les cuines i el bany de la planta baixa que actuen de filtre respecte als àmbits més privats. De qualsevol manera, la ventil·lació i la il·luminació d’aquests espais es fa a través de finestres altes que eviten el contacte directe visual amb els veïns. Així doncs, les estances gaudeixen del millor sol possible i, al tenir façana per ambdues bandes, s’aconsegueix la ventilació creuada òptima per a viure-hi.
 
Els arquitectes del GATPAC van seguir els postulats del IV Congrés del CIRPAC, construint sobre estructures d’acer laminat separades del tancament, la qual cosa permet alleugerir pes de l’edifici doncs els murs són més prims. Conseqüentment, existeix estalvi en la fonamentació perquè aquesta és menor. Aquest fet facilita que els blocs puguin quedar elevats sobre pilotis, fomentant la lliure circulació entre els espais urbans resultants, interrelacionant-los.
 
La coberta plana es va fer amb la vocació de que tingués programa, de la mateixa manera que s’havien previst uns espais comuns, com eren banys, cooperatives de consum, biblioteques populars, guarderies infantils, clubs obrers, etc. L’esclat de la Guerra Civil va paralitzar el seu procés de construcció, que va ser reemprés quan va finalitzar el conflicte, modificant el que havia estat projectat. Les vivendes no van anar destinades a obrers, sinó a militars, vidues i orfes de guerra, policies i professors. Es va desvirtuar el conjunt construint el conegut com a bloc fantasma, que trencava l'esquema original canviant la doble U per un 6.
 
A mitjans de l'any 2008 el bloc fantasma va ser destruit, i actualment el total consta de 169 vivendes i 14 locals. L'Ajuntament de Barcelona ha obert recentment al públic un dels mòduls de vivenda en qualitat de museu, conservant tots els seus elements originals.
 
Omar Ornaque - Arxius d'Arquitectura a Catalunya
BIBLIOGRAFIA
Maurici Pla, Guia Arquitectura, COAC