Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà Rehabilitació de la Marfà

Rehabilitació de la Marfà

 

La fàbrica de Can Marfà es va situar sobre la sèquia Monar, que recorre les hortes de Santa Eugènia, amb l'objectiu de situar un parell de turbines –avui encara existents– necessàries per produir l'energia que movia la seva maquinària tèxtil.
 
El conjunt actual de la fàbrica consta d'una nau principal de finals del segle XIX, ampliada posteriorment en planta baixa, i un edifici aïllat, situat a ponent, possiblement de la mateixa època. Del conjunt edificat té valor arquitectònic el cos principal de PB i dues plantes pis i les seves obertures, resoltes totes elles a través d'un únic tipus de forat. L'estructura interior és de tres crugies amb pilars de fosa que sostenen jàsseres de geometria singular. 
El fort caràcter de la nau principal de la fàbrica de Can Marfà i la seva relació amb l'entorn immediat, tant amb els edificis existents com amb l'entorn natural, han estat determinants per definir el nivell d'intervenció del conjunt. S'ha optat per la supressió de totes les construccions auxiliars no originals per destacar el volum principal i accentuar la seva geometria, i alhora, es planteja una nova ampliació en planta baixa que permet complir amb tot el programa i ordenar l'espai exterior. S'estableix així un diàleg amb el Centre Cívic de Can Ninetes –situat just davant– i l'edificació existent a ponent, que en un futur es destinarà a Centre d'interpretació del patrimoni industrial. 
 
La posició relativa de la nau respecte als elements que l'envolten la converteix en l'element que organitza la transició entre els espais de caràcter més urbà i els entorns dotats d'una atmosfera especial, lligada al moment fabril que va originar l'edifici. És en aquest últim entorn, situat entre la nau de la fàbrica i els darreres dels habitatges adjacents, al voltant de la sèquia, on s'ubicarà la nova exposició permanent d'arqueologia industrial. L'enderroc de l'última habitatge adossada al lateral de la nau obre un passatge que deixa entreveure aquest entorn sense que perdi el seu caràcter singular. A través d'aquesta bretxa es proposa un accés independent per al futur centre d'interpretació. 
 
La distribució del programa situa el centre cívic, la biblioteca i el bar en la nau principal i la sala polivalent al nou annex, que es relaciona amb la nau de la fàbrica a través d'un recinte a l'aire lliure. En planta baixa i, per tant, amb fàcil accés, es disposa la major part de la biblioteca i el bar, lligats a l'àmbit de vestíbul. A les façanes, s'ha volgut emfatitzar la clara eficiència de l'edificació original acceptant el mòdul de finestra i la tranquil · la normalitat amb què es produeix. A l'interior del forat es proposa una nova divisió de les fusteries que, adaptant-se a cada un dels usos i orientacions amb envidraments i porticons, manté però la unitat del conjunt.
 
RAVETLLAT RIBAS