Unbar Unbar Unbar Unbar Unbar Unbar

Unbar

 

Als anys vuitanta els locals nocturns de Barcelona constitueixen un cert àmbit diferenciat d’altres tipus d’actuacions. Segurament la indefinició del seu ús, l’aspecte lúdic i la nocturnitat que comporta el tema ofereix un major nombre de possibilitats a l’experiència tàctil d’uns usuaris en constant i obligat contacte amb els límits físics de l’espai. Si bé normalment els materials i les formes que aquests adopten són elements definidors de la nostra relació amb els espais que ens envolten, aquest fet adquireix una especial importància en uns locals que serveixen de camp de proves on poder experimentar amb el comportament de certs materials i les sensacions produïdes a partir de les qualitats que li són pròpies.
 
En el projecte de l’Unbar interessava aquesta relació entre diferents materials, mantenint sempre la coherència de la seva diferent expressió formal. El local experimentava l’espai creat a partir d’una dualitat i contrast entre diferents lògiques constructives.
 
D’un costat, la corba configurada per llistons de fusta transformava l’irregular perímetre del local inicial deixant un corredor de servei i dues petites barres. De l’altre, les parets estucades i els plans horitzontals d’acer inoxidable es contraposaven amb unes geometries i textures completament diferents. L’acer inoxidable, pensat no com a revestiment sinó com suport, permetia oferir en les barres i lleixes unes superfícies brillants amb un gruix mínim. La flexibilitat dels llistons de fusta, en canvi, tenia la virtut d’adaptar-se a la corba i oferir una textura basada en les ombres i el color.
 
RAVETLLAT-RIBAS