Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV) Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV)

Campus Universitari de Les Terres de l’Ebre (URV)

 

A mig camí entre el parc i la ciutat, el nou edifici concentra diverses escoles universitàries i pretén fer possible la transició entre allò natural i allò urbà. D’una banda, al nou edifici se’l pot descobrir entremig dels arbres com una peça de petita escala volgudament fragmentat per permetre una fàcil integració amb l’entorn del parc. Però també, des de l’altre costat, és capaç d’oferir una façana urbana més compacta i que es relliga amb la topografia urbana prenent l’alçada habitual de la ciutat. 
 
El nou campus vol ser la porta del parc, allò que dóna sentit al seu inici o final. Visible des del Castell i el Pont és reconeixible, més que per la seves dimensions, per la capacitat de donar resposta als diferents àmbits on se situa. Des de la part alta de la ciutat la seva coberta es converteix en un element característic. Una coberta perceptible en petites dimensions que pretén, com si d’una altra façana es tractés, relacionar-se amb l’entorn. 
 
En planta l’edifici es fragmenta per obtenir un perímetre necessari per a la disposició del programa i al mateix temps poder ser travessat fàcilment. Contràriament al que representaria un edifici barrera, la disposició facilita els recorreguts en diagonal i establir relacions des del parc cap a l’avinguda principal i des de la ciutat cap el nou recinte firal. Així, mentre que en relació al parc la seva secció s´ esglaona buscant la continuïtat, a la façana posterior l’ edifici dona una resposta a la important dimensió del palau de congressos existent. En planta, la seva forma defuig una ortogonalitat convencional o immediata i cerca en l´ ús de dos direccions principals derivades del context la relació amb els edificis veïns.    
 
La seva organització evita el tradicional esquema de llargs corredors amb fileres d’aules i on habitualment existeix una important desproporció entre la dimensió d’ aquests corredors i el seu ús. Aquesta planta permet, a més a més, configurar una bona disposició del programa demanat. S’estableixen crugies òptimes, per a cadascun dels usos, agrupant-los per àrees temàtiques, reduint la circulació interior, evitant passadissos i generant places o petits espais de relació. Entre aquests espais comuns i els d’ús específic situats a la façana es disposa un element de gruix variable amb espais tècnics de suport que serveix de transició. Aquests espais servidors com les guixetes, petites tutories, lavabos, patis d’instal·lacions, etc., a més d’ afavorir l’ absorció acústica potencien l’ ús d’ aquests espais comuns com a llocs d’ activitat social. Aquest doble eix i la seva geometria variable genera petites places i espais de trobada. El sostre d’alçada variable i l’entrada de llum natural a través de lluernaris col·laboren a la percepció d’ aquests espais com a carrers interiors.
 
En secció, el programa de caire més públic o obert se situa en planta baixa, on es disposa el hall amb l’espai d’exposicions, la Biblioteca connectada als espais d’informàtica, la sala d’estudis i el bar. Les plantes van perdent progressivament superfície, en coherència amb el programa però també procurant trobar una adequada escala de relació amb el parc i generant terrasses exteriors.. 
 
Exteriorment, s’ha pensat en un revestiment modular que garanteix la continuïtat de la façana al mateix temps que adequa el seu tractament a cadascuna de les orientacions i les necessitats dels usuaris en un lloc on el control solar és especialment necessari.. Aquest és l’ aspecte que volem presentar com a destacable en el sentit de que pretén fer compatible la continuïtat de la seva textura amb la especificitat de cada orientació i requeriments programàtics.  Una variant amb forats sobre el panell tipus es col·loca davant la majoria de les obertures en aules i despatxos a mode de gelosia. A les aules i altres peces de dimensions importants l’ últim panell es suprimeix per permetre una relació més directa amb l’ exterior. Pel que fa a la solució constructiva de la façana està resolta com a façana ventilada amb acabat de panell de formigó arquitectònic de gran format (peces de 4,20 metres d’alçària x 1,20 metres d’amplària).
 
RAVETLLAT-RIBAS