Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE Seu de la SGAE

Seu de la SGAE

 

La seu de la SGAE a Barcelona s'estableix sobre dos edificis diferenciats al Passeig de Colom i al carrer de la Mercè. El primer correspon a una casa senyorial de finals del sXVI. La planta s'organitza al voltant d'un pati, al qual s'arriba mitjançant un vestíbul cobert amb voltes de quatre punts d'arcs escarsers molt rebaixats. Inicialment l'entrada es realitza pel carrer de la Mercè. Les transformacions urbanes dels segles XVIII i XIX, que es realitzaren a la façana marítima de Barcelona, obligaren al nostre edifici a obrir-se al nou espai, i canviar de sentit l'accés principal. La tipologia edificatòria de l'edifici senyorial, correspon a les característiques de l'època: entrada de carruatges i dependències auxiliars a la planta baixa; planta principal de més alçada i plantes superiors dedicades a estances  secundàries. El segon edifici, sense cap lligam funcional amb l'anterior, estava dedicat a infrahabitatges sense cap qualitat.
 
El projecte,  a més de les tasques de rehabilitació, ha mantingut  el caràcter tancat de l'edifici, obrint diferents punts de llum al seu interior per facilitar la seva habitabilitat. 
 
Les operacions principals han estat: 1.Cobrir amb un lluerna el pati principal, per aconseguir la igualtat entre les seves dues entrades. 2.Mantenir el paper de l'escala principal com accés a la planta noble, i obrir sobre aquesta una claraboia que permeti la relació visual entre les dependències de les plantes. 3.Recuperar la coberta com a mirador sobre el port de Barcelona. La premissa fonamental de la intervenció, ha estat fer compatible el caràcter opac i tancat de l'edifici, amb les necessitats funcionals i ambientals que requereix un programa d'oficines. Principalment les d'il·luminació natural i interrelació interna. 
 
El projecte reforça la contraposició entre la foscor que imaginem darrera de les dures façanes i la claror i correspondència espacial que ens anem trobant quan es endinsem en l'edifici. El disseny no ha imposat cap unitat de llenguatge, ans cada part de l'edifici ha imposat les seves condicions. Això explica l'absència de dissenys globalitzadors i el gust per la diversitat en el tractament arquitectònic.
 
RAFAEL DE CÁCERES