Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío Casa per en Pau i la Rocío

Casa per en Pau i la Rocío

L'estructura social de les famílies d'aquest país ha canviat en pocs anys. El Pau i la Rocío són una parella de joves molt decidits que, tot just complerts els 30 anys, decideixen construir-se la seva pròpia casa. 

Amb la difícil situació econòmica en què vivim actualment sembla sorprenent, però aquest nou perfil d'emprenedors és molt diferent al del model hipotecari que va fer esclatar la bombolla immobiliària.

Aquesta és una casa dimensionada i continguda, sense excessos i en continu creixement… l'escassetat de recursos provoca la permanent inconclusió de l'obra, que s'anirà completant amb el temps… aquest caràcter d'indeterminació exigeix un projecte de codi obert, receptiu al canvi. 
Amb els mínims recursos econòmics i energètics possibles, es proposa una estructura orgànica de creixement controlat mitjançant franges de programa que sigui capaç de créixer i adaptar-se als canvis en l’estructura familiar dels habitants.

El fet d'haver treballat al camp explica el seu fort vincle amb la terra, el paisatge agrícola del Baix Camp, i la seva determinació per voler viure en aquest territori. Des de l'inici són part activa del procés.

Botarell té una íntima relació amb els camps de cultiu adjacents. Situat als peus de la serralada de Prades, la morfologia urbana d'aquesta població presenta uns límits molt difusos amb el camp, tradicionalment dedicat al cultiu de la vinya, les ametlles, les avellanes i les oliveres. 

Aquesta casa es construeix en una parcel·la plana que havia format part d'un camp d'oliveres, amb veïns a banda i banda i situada en el límit entre un eixample modern i el camp obert, de manera que s'entén visualment com una continuïtat del paisatge agrícola. L'estratègia d'organització de l'habitatge sorgeix de la reactivació de l'estructura geomètrica latent dels camps de cultiu, pensats com a eficients sistemes de bandes paral·leles. El projecte es pensa com un dispositiu que neix d'un ordre paisatgístic que ha organitzat el territori des de la seva primera culturització. 

El paisatge com a eina de projecte. 

La disposició del programa en bandes funcionals transformables que ocupen la màxima dimensió transversal permesa per la normativa persegueix una solució el més econòmica, lògica i eficient possible. 

La casa s'organitza en gradients d'intimitat, es mostra introvertida pel costat del carrer i pels laterals, i s'obre completament al sud. 
S'utilitzen materials i tècniques locals per minimitzar transports i s'aprofiten al màxim les energies naturals.

Aquesta casa està projectada per a un paisatge, una cultura, i unes persones concretes i, alhora, és un sistema obert, elàstic, senzill i flexible, que hauria de ser capaç de créixer i envellir al costat de les necessitats dels seus habitants, completant-se a poc a poc, pensada per afrontar les turbulències econòmico-socials dels propers anys.

ARNAU TIÑENA RAMOS