Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero Torre Diagonal ZeroZero

Torre Diagonal ZeroZero

La Torre Diagonal ZeroZero és l'última incorporació al perfil urbà de Barcelona. La seva posició és excepcional. Se situa a prop del mar a l'origen de la Diagonal, la principal Avinguda de Barcelona. És molt visible des de la ciutat i des de la costa, i es troba a la frontera entre la ciutat consolidada i les noves grans àrees d'espai públic de la Zona Fòrum.

 

El projecte pren aquesta condició múltiple com una oportunitat per generar una torre contextual que és alhora una fita i un espai públic, prenent les alineacions del perímetre del solar com generatrius de l'edifici. És un prisma trapezoïdal agut i estilitzat, una construcció blanquinosa lleugera i reverberant. La seva transparència revela els volums interiors dinàmics i variats que responen a les diferents especificitats del programa i que es relacionen amb les diverses alçades dels edificis veïns.

 

La forma externa respon a la ciutat i a la visió llunyana i les formes internes a les funcions i la visió propera, donant resposta a les dues escales simultànies que aquest tipus d'edificis ha de resoldre. La planta baixa segueix la pendent dels carrers adjacents i es desenvolupa en tres plantes obertes al públic. Aquesta condició, que és extraordinària en un edifici corporatiu, on la seguretat és un tema crític, permet una relació directa amb les dinàmiques de la ciutat, en un benefici mutu.

 

Dins el volum de l'edifici es generen quatre punts singulars que enriqueixen el conjunt i generen una experiència variada de l'interior: l'atri del vestíbul principal, de 30m d'altura i orientat cap a la Diagonal; un atri a la planta 17 que arriba fins a la coronació de l'edifici, orientat cap al Maresme; la terrassa i el doble espai de la Sala del Consell, situada a la planta 23; i la sala d'actes per a 350 persones, que ocupa dues plantes i que es desdobla en una platea i dos amfiteatres que poden ser independitzats i funcionar autònomament per a grups més petits, de manera que es poden realitzar tres esdeveniments simultàniament.

 

Les plantes d'oficines són diàfanes, aprofitant el sistema estructural adoptat, un esquema tube-in-tube modificat, amb un nucli central portant i una estructura perimetral a la façana. Aquesta estructura perimetral es desdobla en dues parts: uns pilars interiors de secció molt petita i molt esvelts que només treballen a compressió, i uns elements exteriors que resolen els esforços horitzontals i de torsió. Els forjats són lloses massisses de formigó de 30 cm que transmeten aquests esforços horitzontals al nucli central, formant un mecanisme estructural combinat.

 

Els elements de riosta formen un entramat romboïdal a la façana que segueix les sol·licitacions estàtiques de cada part de l'edifici, amb major concentració d'elements resistents en les parts baixes i amb menor densitat en les parts altes. Aquest entramat crea una presència lluminosa i canviant a l'exterior, reforçant la lleugeresa de la torre i generant 4 alçats diferents que canvien constantment segons les condicions de llum  i de clima.

 

La façana consisteix en un mur cortina modular de perfils d'alumini blanc i vidre extra-clar parcialment serigrafiat amb pintura ceràmica, seguint un patró vertical que reforça l'esveltesa de l'edifici i contribueix a la seva imatge blanquinosa canviant. En combinació amb l'estructura interior, disposada cada 1,35 metres, i l'estructura exterior, aquest serigrafiat contribueix a la difusió de la llum solar i al control de l'enlluernament, generant uns interiors de molta qualitat perceptiva i notable confort visual.

 

La principal estratègia de sostenibilitat d'aquest edifici ha estat el seu enfocament de disseny auster, propiciat per la necessitat de complir amb un pressupost molt ajustat. Aquesta condició ha portat a buscar la solució més eficient per a cada problema de disseny, que sovint ha significat triar els sistemes i materials per la seva capacitat per duplicar la seva funció. Així, el nucli de formigó interior no està revestit i té el paper de material d'acabat bellament texturat; la gelosia exterior no només és un element estructural clau, sinó que projecta ombres profundes a la façana reduint la radiació solar; la serigrafia al mur cortina ajuda a controlar la llum solar i redueix les necessitats de manteniment a causa del seu patró similar als dipòsits d'aigua salada procedent del mar proper; la il·luminació artificial s'utilitza també com a il·luminació espectacular pel simple disseny de dues temperatures de color de les làmpades que diferencien els atris dels altres espais de la torre. Aquest enfocament ha significat no només una reducció substancial del nombre de materials utilitzats en la construcció, sinó que també ens ha permès centrar-nos en els aspectes més importants de la seva construcció i la definició clara i austera dels seus espais.

 

ENRIC MASSIP-BOSCH