Escola a Lloret Escola a Lloret Escola a Lloret Escola a Lloret Escola a Lloret Escola a Lloret Escola a Lloret Escola a Lloret Escola a Lloret

Escola a Lloret

Es tractava de projectar una escola prototipus de l’Ensenyament Mitjà i Formació Professional, per a la Generalitat de Catalunya. El programa era complex ja que el centre havia de disposar d’aularis, laboratoris, tallers de formació professional, aules de tecnologia, espais per a música, dibuix, arts plàstiques i escenificació, aules d’informàtica, biblioteca, sala d’actes, gimnàs, pistes d’esports, espais d’oci, espais per catering, secretaria, estances per a departaments i tutories, així como tots aquells serveis que complementarien tot aquest programa.
 
En les primeres reunions amb els responsables del servei d’Arquitectura de la Generalitat, varem entendre que es podria reforçar aquest ambiciós programa si es disposava d’uns terrenys que permetessin generar espais exteriors, així com altres intermitjos vinculats estretament a les diferents zones del centre a la manera d’un petit campus. L’Ajuntament de Lloret de Mar va trobar uns terrenys en els accessos a la població, en un bosc de pins i alzines amb una topografia en suau pendent cap a llevant.
 
El projecte es vertebra al voltant d’un eix en el que se situen les principals circulacions mitjançant un sistema de rampes que van cosint els diferents edificis alhora que el relacionen amb els espais exteriors. Els edificis s’ordenen pel seu nivell sonor; des dels més sorollós situats a les cotes més baixes: accés dels alumnes, aparcament de motocicletes, tallers, pistes esportives, gimnasos, vestuaris, zones d’usos múltiples, menjadors..., per tal de seguir ascendint per la topografia dels edificis destinats a aularis, sales especials, departaments, tutories, accés de professors i finalment en la cota més alta i pràcticament dins del petit bosc, la sala d’estudi i biblioteca. Es creen uns patis oberts orientats al sud de manera que el sol penetri en ells però no incideixi en el interior de les aules, fent  innecessari l’ús de cortines o filtres.
 
A l’interior dels aularis, hi ha les classes o aules assistides per un corredor obert al pati posterior mitjançant uns vidres translúcids que recullen les ombres dels arbres impedint  la visió directa sobre altres edificis d’aules. Aquests corredors tenen una visió transversal a través de l’espai de rampes sobre el bosc i en ells se situen els 800 mòduls de taquilles per als estudiants.
 
Les aules s’encadenen visualment mitjançant uns vidres que flanquegen les pissarres. Aquestes queden sempre situades d’esquena al sud amb l’objecte d’evitar reflexes. S’ha tingut una especial cura en els materials emprats en la construcció dels aularis amb l’objecte d’evitar ecos i aconseguir unes òptimes condicions acústiques.
 
L’edifici situat a la cota superior i que recull totes les aules especials s’ha construït composant la secció longitudinal, atenent a l’especificitat del programa i la secció transversal interior, en atenció a l’accessibilitat a les diferents aules. Al descompondre’s de forma esglaonada en las dues direccions es genera un mecanisme d’entrada de llum a través dels sostres i les façanes.
 
El gimnàs i les zones de vestuaris s’incorporen a les pistes i zones de joc que queden flanquejades per la rampa i la gran marquesina d’accés al conjunt. Un conjunto de rampes esglaonades comuniquen el nivell d’aularis i el nivell de pistes, eliminant les barreres arquitectòniques i a mode d’anècdota, oferint el suport per a la foto final del curs.
 
La zona dels usos múltiples, col·locada sobre els vestuaris es construeix amb una gran caixa de formigó que tanca la seva part posterior i els seus laterals donant lloc a una façana  autoportant mitjançant un damer o joc alternant de forats i buits que permet unes bones condicions de llum, així com la incorporació d’aquest espai al pati posterior. Els espais de bosc i els patis lineals dels aularis, en els que també és possible impartir la docència, així com els espais exteriors esglaonats que flanquegen els edificis, s’han tractat amb grups d’arbres que oferissin diferents ombres.
 
En quant a la construcció s’han emprat pocs materials, maó de marbre premsat blanc, d’invenció nostra, murs de formigó, cobertes invertides amb grava, alguns aplacats de fusta interiors i paviments de formigó, graves o sorra a l’exterior. El projecte persegueix  encadenar mitjançant la llum els espais intermitjos de relació i pas donant una màxima importància a les zones intersticials entre els edificis.
 
CARLOS FERRATER