Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau Habitatges a Montbau

Habitatges a Montbau

El cas dels habitatges esglaonats a Montbau, projectays per Joan Bosch i Agustí el 1963, bé podria ser un exemple realitzat sota la perspectiva d'un poblat de vacances. Ajuda a això la seva posició en el vessant boscós de Montbau, el color blanc dels volums i la profusió de terrasses fruit del esglaonament. Aquest conjunt de 50 habitatges en dúplex sembla voler explorar una distància més curta entre les unitats, ni tan disperses com en una ciutat jardí ni tan pròximes com per acabar sent jutjades com un sol edifici, un bloc.
 
No obstant això, paradoxalment, aquest exemple sí que ho és. Construïdes pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona i finalitzades el 1968, aquests habitatges són en realitat un edifici, només que disposa sobre el vessant. En aquest domina la regularitat i la repetició en lloc del pintoresc i el singular. Però la regularitat es veu matisada causa de la forma del terreny, tant per la disposició general a manera de ventall -ja que ocupen un angle del vessant que obliga que els passatges trenquin la seva linealidad- com per l'aparició d'escales per salvar el pendent, que acaben formant una malla peculiar entre aquestes, els passatges i, per descomptat, els habitatges.
 
Però probablement la singularitat d'aquesta agrupació rau sobretot en la impressió que produeixen els passatges en discórrer sota dels habitatges. Es formen així uns ponts que són essencials per assimilar el conjunt a una peculiar ordit d'escales, passatges i cases. Si observem el conjunt estrictament des del punt de vista de la distribució funcional dels habitatges, podem descriure-ho com una agrupació d'habitacions paral·lela als passatges i una agrupació de cuines i sales d'estar perpendicular al pendent i, per tant, paral·lela a les escales.
 
XAVIER MONTEYS