Restaurant Xanc i Meli Restaurant Xanc i Meli Restaurant Xanc i Meli Restaurant Xanc i Meli Restaurant Xanc i Meli Restaurant Xanc i Meli Restaurant Xanc i Meli

Restaurant Xanc i Meli

Físicament, el local, ubicat als baixos del carrer Francolí 53 de Barcelona, té una estructura de tub de 17x3,80m. Tancat fa més de 10 anys i en un estat de conservació molt precari, la primera decisió va ser rehabilitar els elements malmesos i conservar l’estructura original del local, sense intervenir-la. Conceptualment, la propietat aposta per un local de cuina catalana tradicional, amb platets d’escabetxos, ofegats i suquets, però intentant donar-los-hi un toc contemporani. Alhora, ha de ser un lloc on poder fer el vermut el cap de setmana.
Això implica, a nivell de distribució del local, tenir barra però també taules. Donats els murs de càrrega originals, es decideix mantenir-los dividint l’espai en tres ambients:
 
SALA: A l’entrada del local, es decideix mantenir-la neta, sense envair-la amb la barra. Un lloc de taules de tertúlia amb barres laterals. Es manté la gran alçada original.
 
BARRA: Es col·loca darrere del primer mur de càrrega, respectant les seves obertures originals i aprofitant-les. Te visió directe a la sala, i en aquest espai s’hi troba també la cuina. La barra principal està auxiliada per barres de recolzament laterals. L’alçada es variable, recollint la zona de treball per al pas d’instal·lacions.
 
SALÓ: Havent passat la barra i l’accés als lavabos, es troba un espai recollit i d’alçada reduïda, que serveix per als àpats més íntims i tranquils en taules amb un banc corregut i cadires. Aquest espai, inicialment fosc, es recolza en un pati que s’ha revestit i tractat lumínicament per donar sensació d’aire i de cel obert mitjançant els materials, les geometries i les maneres en que es diposen, es vol establir el diàleg conceptual amb el local que proposa la propietat: elements de la construcció tradicional catalana però col·locats de manera que trenquin la idea preconcebuda, aportant la contemporaneïtat necessaria. Tota aquesta aplicació es fa des de la cota 0 fins a la 2,20: a partir d’aquesta alçada, s’enguixa i es pinta tot d’un mateix color.
 
MURS: Es decideix repicar els murs existents, i es troben diferents treballs de maçoneria i d’obra de fàbrica, ja sigui amb aparell a trencajunt de maó massís manual disposat de pla o disposat de cantell. Aquells paraments nous o que es consideren de poc interès, s’arrebossen i es pinten o s’aplaquen amb DM fresat i pintat.
 
PAVIMENT: Es col·loca un paviment de rasilla convencional, material base de la paleteria tradicional més humil, però es disposa en angle i amb junta vorada d’1cm en el sentit longitudinal i junta tancada en el transversal, remarcant la direccionalitat del paviment. A l’entrada, cada 3 filades, es col·loquen peces de marbre blanc país que emfasitzen encara més la direccionalitat i donen profunditat. A la zona intermitja, vinculada a la barra, es disposa paviment de marbre de 60x40cm. Aquest paviment es la retícula que marcarà la geometria dels elements singulars.
 
ELEMENTS SINGULARS: Al voltant de les preexistències, es creen recrescuts i murs d’obra que ajuden a acabar de donar forma a l’espai i serveixen de suport de la barra principal i de les auxiliars. Aquests elements es revesteixen de marbre blanc país, material col·locat tradicionalment a les barres dels establiments.
 
MOBILIARI: Es dissenyen taburets i taules, i s’unifiquen amb les cadires i altres elements metàl·lics esmaltantles del mateix color. Destaca la làmpara de l’espai principal, de 3 metres de diàmetre i suspesa abocada cap a l’entrada.
 
AMOO