Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques

Esplanada del Fòrum i Pèrgoles Fotovoltàiques

 

L'esplanada serveix de suport i accés als edificis del Fòrum 2004 i al Centre de Convencions i, així mateix, recull en uns dits-apèndixs a la vora de la costa tant l'Escola de vela com una nau per a dic sec, instal.lacions de la depuradora i també serveis diversos del port esportiu.
L'esplanada es prolonga fins al mar a través d’un futur parc en pendent que salvarà el desnivell entre la gran plaça i les platges.
 
La superfície aproximada de l'esplanada és de 167.000m2, comptant amb un apèndix pavimentat en direcció nord, que anirà vorejant els futurs edificis universitaris i es dirigirà cap al barri de la Mina, i les escales de baixada al port.
 
La plaça-esplanada del Fòrum pot entendre’s com un mantell que cobreix edificis i activitats industrials, la forma de la qual -en planta- és la continuació d’una Avinguda Diagonal que s’eixampla i explota amb una sèrie de dits-apèndixs (d’una mà) en apropar-se al mar, essent aquest el veritable final de la Diagonal. Aquest mantell serà el lloc on activitats múltiples, imprecises i inesperades poden donar-se trobada en el futur.
Aquesta figura, d’una nova Diagonal estesa en forma de mà, els dits de la qual s’obren al mar i per entre els quals unes escales-membrana possibiliten el descens fins al port, és un dels orígens del projecte.
 
La làmina-esplanada sobre la depuradora sembla haver estat moguda per una ventada o una ona gegant que hagi deixat al descobert els volums construïts de la maquinària de depuració inferior. La làmina accentua, amb vores plegades, aquesta condició de mantell independent de les edificacions inferiors.
L’últim apèndix, en forma de cua, es dirigeix amb certa llibertat en direcció al zoològic i paral.lelament al mar.
Els dits que rematen l’esplanada es configuren com a miradors-penya-segats emergents de l’aigua del port i enfrontats a l’horitzó llunyà del mar.
 
Les vores dels dits-apèndixs de l’esplanada es definiran amb la construcció de “ha-has”, escales continues que baixen fins a un corredor perimetral, la barana de protecció dels quals té una alçada que arriba al nivell del paviment del dit o apèndix. D’aquesta manera queda camuflada la presència de la barana i els límits dels dits es veuen com el final d’un moll.
Les escales i les rampes que descendeixen entre els dits-apèndixs cap a la plataforma del moll faciliten l’accés peatonal al port.
 
Es proposa com a paviment l´asfalt de diferents colors.
El paviment d’asfalt veurà verdejar les extensions que el prolonguen escales avall fins al port i la passarel.la; com dues mans entrecreuades, la de dits d’asfalt i la de dits amb una mica de verd.
Els elements de límit com les vores, els “ha-has” i els graons de les escales seran de formigó.
 
El Pal·li, situat com s’ha dit sobre la futura Escola de Vela, forma amb ella una unitat, formal i estructural alhora. La superfície del pal.li-fotovoltaic és de 4000 m2, la seva inclinació de 358 i està orientat a sud.
 
Les pèrgoles fotovoltàiques, situades damunt l’esplanada, projecten una extensa ombra sobre la mateixa. Es configuren, al seu torn, com una porxada semicoberta, com una sala hipòstila, com si es tractés de la coberta d’un gran mercat sense façanes.
L’estructura de suport és un reflexe directe de l’estructura inferior de la depuradora, sobre la qual s’acomoda.
La imatge que oferiran aquestes peces, deslligades -formal i físicament- dels elements que configuren l’esplanada del Fòrum 2004, permetrà entendre-les com a símbols de la nova manera d’entendre l’energia i el seu nou paper en la construcció de la sostenibilitat que té avui plantejat com a repte la ciutat de Barcelona.
 
MARTÍNEZ LAPEÑA-TORRES Arquitectes