Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica Central Telefònica de la Vila Olímpica

Central Telefònica de la Vila Olímpica

El Pla Especial de la Vila Olímpica proposa una sèrie d'edificis porta, a cavall entre la fi de  l'Eixample i l'ordenació pròpia de la Vila, a tocar del mar. Es tracta d'edificacions singulars no destinades a residència sinó a activitats diverses, com ara els serveis.
 
L'Avinguda Icària esdevé un dels principals eixos comercials de la Vila i compta amb quatre d’aquests edificis singulars. La Central de Telefónica es situa a la confluència amb Joan d'Àustria.
 
L'hem plantejat com la unió de dos cossos independents, tant en el sentit funcional com estètic. Resten units per un pont sobre el carrer i un soterrani comú. El volum de planta rectangular, pràcticament cec, conté els equips i maquinària telefònica, mentre que l'el·líptic i vidrat, les oficines.  El cos prismàtic queda aplacat en pedra, amb una façana desplomada que es retreu per aconseguir més espai interior. L'el·líptic, es revesteix de planxa ondulada d'alumini, adoptant aquesta geometria per aconseguir esveltesa, doncs té menor alçada. La unió per sobre el carrer conté les rampes de comunicació i una sala polivalent de descans amb vistes a la muntanya i al mar.
 
Les dues figures creen una tensió formal interessant pel que suposen aquests edificis simbòlics de la Vila, resolent el pesat problema iconogràfic d'un pas, pont o portal i oferint una convenient imatge d'edifici públic.
 
BACH-MORA Arquitectes