Casa Rozès

 

Al nord de la Costa Brava, en una llengua rocosa que s’endinsa al mar que banya Roses, la parcel·la de la Casa Rozés es situa en la seva vessant sudest. El fet de que el terreny sigui estret i allargat, el respecte del límit del vei i de la pròpia zona marítima-terrestre i la particular topografia fan mudar l’esquema ortogonal i en T típicament empleat per Coderch de manera que dona un resultat escultòric espectacular.
 
La disposició de les tres ales es linial, desfigurant l’esmentada T. L’accés es fa per la rotonda que dirigeix al pàrking, donant a un vestíbul il·luminat pel pati que el limita però que no comparteix per la diferència de cota. D’aquesta manera, el pati queda en una rel·lació íntima amb l’estar, que el gaudeix com una extensió propia, de la mateixa manera que la Terrassa, deixant el menjador en una cota reservada.
 
L’ala de servei queda segregada per l’eix que va del vestíbul a les habitacions, separant-ne l’habitació de la planta i quedant la cuina per servir al menjador. El desenvolupament dels dormitoris de manera escalonada no sorgeix per la necessitat de la finestra entre murs, sino per l’exigència d’adaptar-se a una planta irregular i solucionar la llarga succesió de dormitoris. En aquest cas concret la finestra es projecta tangent a la cara llarga, col·locant-la en cantonada, de manera que queda orientada a sudest, la millor orientació per una casa d’estiueg, gauidant també de les millors vistes. L’habitació doble té una posición de privilegi amb terrassa pròpia. 
 
Per l’altre vessant, s’aterrassa el jardí de manera que acompanya el descens de la casa cap al mar, ajudant a crear un conjunt escultòric encara més impressionant.