Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc Illa Fort Pienc

Illa Fort Pienc

La illa de l'Eixample situada entre els carrers Sicília, Sardenya, Ali-Bei i Ausiàs March, presenta una geometria irregular resultat de la seva divisió en dues parts pel carrer de Ribes.A l'illa hi ha un edifici lineal destinat a Centre Cívic, que ocupa el centre d'aquesta, amb un criteri aliè al sistema de construcció en corona que determina la morfologia de l'Eixample. L'ordenació inicial preveia la implantació d'altres equipaments adjacents a aquest inicial i d'un edifici de planta baixa més cinc plantes amb façana a la carrer Sardenya, aquest sí, amb els criteris comuns de construcció de l'Eixample Cerdà.

 

El programa d'equipaments previst al voltant del Centre Cívic era una biblioteca (que havia de compartir serveis amb el Centre Cívic), una Guarderia, un Col • legi d'Ensenyament Primària i un Mercat. A més, l'edifici de planta baixa més cinc plantes encarat a la carrer Sardenya es dividia en dos, un destinat a residència d'estudiants, de gestió privada,
i un altre a Residència Geriàtrica construït per una Fundació privada i cedit posteriorment al Ajuntament.

 

De manera que el problema a solucionar sumava una geometria de límit atípic en relació a la definida a l'Eixample, a l'interior hi havia un edifici singular impossible de "Digerir" si s'aplicaven criteris d'ordenació en corona, un límit (carrer Sardenya) que sí responia a aquests criteris i un programa radicalment heterogeni pel que fa a les diferents tipologies d'edificació que generava. I una constatació immediata a l'hora de plantejar la solució més evident (construir el límit, com en tot l'Eixample): els m 2 edificables previstos en l'ordenació inicial no donaven ni de bon tros per estendre a aquests límits el tipus de edificació prevista en relació al carrer Sardenya.

 

La solució ha necessitat d'un grau extrem de artificiosidades i violència en la proposta, per aconseguir establir relacions comunes entre geometries, tipus edificatoris i usos radicalment heterogenis. Fonamentalment el criteri d'ordenació ha estat subordinar fèrriament totes les edificacions al seu dependència del c / Ribes (que s'amplia en el tram central per generar un espai autònom, estàtic, de plaça).

 

Aquesta voluntat ens ha portat a "plastificar" la geometria de la Residència Geriàtrica per doblegar i encarar a aquest espai públic, a vincular (i magnificar) totes les entrades a aquest mateix espai públic ia treballar amb instruments de projecte que solucionin les especificitat de cada ús i expressin la seva escala (tan diferent entre, per exemple, un mercat i una guarderia) i alhora determinin relacions comuns de volumetria i materials entre una agrupació d'edificis tan diferent.

 

És a dir, en el primer cas, instruments d'arquitectura gairebé domèstics, en el segon, gairebé escultòrics.

 

JOSEP LLINÀS