Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde Casa Ugalde

Casa Ugalde

 

Concebuda al Maresme dels anys 50, la casa Ugalde encara gaudia del privilegi d'una costa verge que observava des del seu punt de vista únic del puig de Caldes d’Estrach, just abans de l'eclosió del turisme de sol i platja massiu de la dècada posterior. 
 
És considerada una obra clau en la carrera de Coderch, doncs es fa palesa la maduresa adquirida en el treball de les obres anteriors. Recull l'esquema distributiu en T de 'Les Forques' i l'important introducció dels vectors visuals ja assajats a la casa Ferrer Vidal, aprofitant el desplaçament lliscant de plans per generar espais i circulacions.
 
Així doncs, la Casa Ugalde no es pot considerar una excepció en les cases unifamiliars projectades per Coderch. La malla ortogonal que les caracteritza es deforma en aquest cas per la voluntat d'adaptar al màxim l'esquema distributiu a una topografia tan pronunciada, dividint les tres ales característiques de l'esquema en T en dos nivells i canviant la volumetria del conjunt. El resultat es una L en planta baixa amb espais comuns i serveis sobre la qual descansen els dormitoris.
 
La casa comença al marge del solar, a 50m de l’entrada, amb el porxo de fons enmarcant el mar i alhora unint el pavelló de convidats amb la resta de la casa. El camí el recorre el mur de contenció que permet arribar a la cota de la porta principal sense gairebé patir desnivell. Prop de l’entrada les vistes son negades per l’oclusió de dos murs i el volum cec que enmarca la porta; aquesta decisió propicia l'impacte de la llum, que ens torna a envair des de diferents obertures un cop passat el vestíbul i havent arribat al primer estar. Els vectors visuals creuats en dues fases consecutives i l'ús magistral dels elements exteriors, ja sigui amb volums, plans, pilars o la propia natura en forma d’arbre, permeten asimilar l’exterior d’una manera íntima i tangible, apropiant-se del paisatge tant des dels espais interiors i exteriors, com dels semiexteriors, peces de màxim interés en una casa d'estiueig.
 
La zona de serveis queda amagada des de l'entrada, en el llarg mur de contenció recorregut inicialment. Compta amb el seu propi pati que dona a nord, al qual ventila i del que reb llum per la reflexió sobre la pedra pintada de blanc dels raigs incidents del sol. 
 
La planta de dormitoris es deixa veure tant des de tots els angles exteriors, com també des del seu interior mitjançant l'escala d'accés que genera un distribuidor que queda en entreplanta. De forjat ultralleuger penjat per fins muntants que fan alhora de barana, es apreciat des de l'estar principal enriquint l'experiència espaial de l'habitant. Des d'aquest vestíbul a mitja alçada s'arriba finalment a les habitacions que, des d'aquesta posició més elevada, gaudeixen d'un grau superior d'intimitat i del privilegi sobre el paisatge que els otorga l'alçada. Les cobertes, accesibles i sense barana, integren el color terrós de la rasilla i les seves geometries al fons tou del verd de la vegetació i l'horitzó blau del mar.
 
Omar Ornaque - Arxius d'Arquitectura a Catalunya