Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro Edifici d'Oficines Mediapro

Edifici d'Oficines Mediapro

LA CIUTAT (Relació amb l’entorn)
L’edifici és una primera peça d’una seqüència que finalitza a la Torre Agbar.
 
L’edifici gira la seva façana davantera i es col·loca frontalment cap a la Diagonal i converteix una eventual auto rotació en una façana respectable alineada amb la gran avinguda.
 
L’edifici es perfora en les seves quatre primeres plantes per donar final al carrer Bolívia i focalitzar la perspectiva urbana.
 
La torre amb el seu primer desplaçament en volada construeix una aresta que li atorga tensió i caràcter.
 
A un nivell inferior i coincidint amb el sòcol de l’edifici contigu, la torre desvia la seva alineació, genera un nou pla, construeix façana frontal amb l’Avinguda Diagonal i permet obrir les visuals de l’edifici limítrof.
 
A les seves plantes superiors l’edifici busca en diagonal l’aresta superior de la torre i atorga, amb la seva geometria, un final escultòric i la interacció de les dues alineacions genera un joc dinàmic d’ombres.
 
El cos baix o sòcol penetra sota la torre i amb la seva façana transparent genera un nou espai públic, una plaça triangular. En torn d’aquesta l’edifici es converteix en una escultura respectuosa i curosa a les sol·licitacions urbanes.
 
L’EDIFICI I LA SEVA FUNCIONALITAT
La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús, gràcies a la inexistència de pilars o estructures intermèdies que permeten unes plantes diàfanes.
 
Una única i repetida finestra desenvolupada en continuïtat en totes les façanes ofereix una bona il·luminació i vistes des de qualsevol punt de la torre i una gran versatilitat de distribució interior.
 
Els vidres a l’interior de la retícula eviten l’enlluernament i queden protegits de la insolació directa, del aigua i la brutícia.
 
La diferent configuració de les diferents plantes permet una certa especialització funcional dels programes.
 
La producció i docència audiovisual en el cos de la base i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica.
 
L’ESTRUCTURA
L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici en aconseguir la coincidència entre l’estructura sostenidora i la façana.
 
Només des de fa una mica més d’una dècada ha estat possible el seu càlcul per elements finits. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses pretesades permet la creació de grans llums a més de  donar rigidesa al conjunt.
 
Les zones amb menys càrrega de la façana col·laboren solidàriament a suportar els majors esforços de les parts de la retícula amb més tensió: “democràcia estructural”.
 
Un mateix element, un pilar de 0,70 cm x 0,30 cm, varia la seva secció d’acer interior segons l’estat de càrregues al mateix temps que el seu farciment de formigó li atorga una major inèrcia enfront el foc. La major altura d’aquests pilars en les plantes baixes i en la última destinada a instal·lacions atorga a l’edifici una configuració clàssica.
 
La retícula de pilars i lloses permeten considerar al conjunt pilar-forjat com si fossin unes gran bigues vierendeel.
 
MATERIALITAT
L’estructura pintada en un color bronze acerat al igual que les fines tanques metàl·lics de les finestres, que tanquen els buits de l’estructura, matisa les diferents llums adquirint així la torre un aspecte sensitiu i potent.
 
El parament frontal del sòcol amb un desplegament de grans vidres conforma una façana urbana i deixa entreveure, gràcies a la seva transparència, la vida de l’edifici i les circulacions del públic.
 
Al carrer lateral, en el cos de la base que s’alinea amb l’antiga fàbrica, es tanca amb plafons metàl·lics amb diferents graus de perforació, que amb un acabat de tons més daurats, ofereix a la ciutat un caràcter amable amb el tractament horitzontal de les seves pells que contrasten amb la contundència formal de l’estructura vertical de la torre.
 
CARLOS FERRATER