Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya Palau de Congressos de Catalunya

Palau de Congressos de Catalunya

El Palau de Congressos de Catalunya es situa a l´extrem sud-occidental de la ciutat de Barcelona, a l’accés per l´autopista A-2. Ubicat  al costat de l´Hotel Rei Juan Carlos I i els seus jardins, el Fitness Center, el Club de tenis Turó i el Club de Polo, ofereix les seves dues façanes principals al carrer de Torre Melina (oest), i a l´avinguda Diagonal (nord).
 
Per tant, es situa a una de les portes de Barcelona, proper a molts equipaments universitaris, esportius, financers, comercials i hotelers.
 
L´eix de l´avinguda Diagonal té una gran capacitat hotelera de tres, quatre i cinc estrelles, i la ubicació en un dels extrems, d´un palau de congressos, aprofita al màxim les condicions que ofereix la ciutat.
 
El projecte ha perseguit dotar al conjunt, constituït per edificis de promoció privada, d’una certa vocació institucional de edifici públic.
 
Aquest equipament es troba en una zona de grans àrees de vocació urbana. El conjunt format pels diferents equipaments i els seus jardins accepta aquesta vocació, generant referències formals i funcionals pròpies i autònomes. Un lloc situat a una cota alta que domina el paisatge urbà i obre les vistes a Montjuïc i a la costa.
 
L´edifici es descomposa en cossos facilitant el seu assentament sobre la topografia en pendent, aprofitant el desnivell entre l´avinguda Diagonal i els jardins de Torre Melina.
 
Aquest mecanisme permet situar un gran volum construït amb una presència amable per la ciutat, i descobrint  l´espai interior, sorprèn per la seva gran unitat volumètrica i espaial, a la vegada que a l´ exterior es presenta fragmentat.
 
El formigó blanc, com quasi únic material exterior, emfatitza aquest contrast amb una composició per agregació.
 
L’edifici es divideix en tres cossos separat entre ells per dos carrers interiors que permeten una comunicació visual entre l’avinguda Diagonal y els jardins de la Torre Melina, i a més proporcionen llum natural a les diferents sales.
 
CARLOS FERRATER