Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner Habitatges Muntaner

Habitatges Muntaner

El projecte s'estructura en dos blocs amb un total de 47 habitatges, resolent el conjunt d'una manera unitària. El primer d'entrada pel carrer Avenir amb dos nuclis d'escales i el segon d'entrada pel carrer Muntaner amb un sol nucli d'escales. Cada nucli dóna accés a dos habitatges per planta, tenint un total de sis habitatges a cada nivell. La superfície dels habitatges oscil·la entre 127m² i 137m² construïts.
 
El conjunt està compost en volum per dos elements de geometria clarament diferenciada. Un primer cos d'altura (24,40m) i profunditat (8,30m) constant, de planta ortogonal i alineat a dos carrers. El segon tindrà una alçada superior (29,20m) i la profunditat serà variable. La planta d'aquest segon volum serà corba i s'organitza radialment en ventall com a conseqüència de la recerca d'assolellament i ventilació creuada per a cada un dels habitatges.
 
Aquests dos cossos estan separats unint-se puntualment per uns passadissos, la qual cosa donarà lloc a quatre patis interiors en aquesta franja buida intermèdia.
El programa de l'habitatge s'organitza en dues zones ben diferenciades, nit i dia, cadascuna desenvolupada en un d'aquests cossos. Així, la zona de nit pertanyerà al primer cos ortogonal a L orientat a Nord. En aquesta zona trobem el rebedor i distribuïdor, els dormitoris (4 per habitatge), habitació de servei i banys, així com els nuclis d'escales i ascensor per cada dos habitatges. La zona de dia queda unida per aquests passadissos que naixeran del rebedor, i en ella es disposen la cuina, safareig, lavabo de cortesia, menjador i saló.
En l'esquema podem veure com es va disposant ordenadament en franges, podríem dir que concèntriques, el programa.
Un altre detall a tenir en compte d'aquest projecte en cantonada, és que a diferència dels edificis de l'Eixample, al qual no pertany encara que limita amb el, el volum dibuixa la cantonada completa i no fa xamfrà, el qual com bé coneixem, facilita la distribució en planta.
També per la planta s'intueix la diferència entre les façanes Nord i la Sud, sent la Nord més gruixuda i amb obertures petites i puntuals, mentre que la Sud ja veiem que és més permeable i té la voluntat d'obrir-se el màxim possible.
La discontinuïtat en la distribució de la planta a la zona de dia es deu a la morfologia de la parcel·la en cantonada, que obliga que els espais es vagin escanyant. Enfront dels 65 m de façana Nord, tan sols tenim 13m de façana Sud. A causa d'això, ia la voluntat que tots els habitatges tinguin una superfície similar, il·luminació i ventilació creuada, veiem com els habitatges a la zona de dia acaben per distingir-se un paquet de dues unitats, que sobresurten i un altre de quatre, la qual cosa també beneficiarà a la intimitat de les mateixes.
 
A la planta baixa es troben els portals d'accés als habitatges, tres locals comercials, dos habitatges destinats als porters de cada bloc i les entrades a l'aparcament en planta soterrani. Veiem com els patis dels extrems arriben fins a la planta baixa, perquè els habitatges dels porters tinguin també ventilació creuada.
Les plantes àtic i sobre àtic segueixen un esquema diferent. Els habitatges seran tipus dúplex a excepció d'una que es desenvolupa en planta mitjançant la unió de dos mòduls radials. S'accedirà des del mateix nucli d'escales que per als habitatges tipus, però  només ocuparan la superfície del cos interior, quedant aquest volum de més alçada reculat respecte del carrer.
 
Les directrius del projecte segons diverses publicacions seran les següents:
 
'1. Necessitat de dotar tots els habitatges d'una superfície anàloga d'assolellament. Donada l'orientació del solar i traçat dels carrers, aquest assolellament s'ha d'aconseguir a través de la façana posterior al pati central d'illa. En conseqüència, convé estendre al màxim el desenvolupament d'aquesta façana posterior (i tot a costa de l'aprofitament de la superfície edificable), i aconseguir que tots els habitatges tinguin façana a l'esmentat pati.
 
2. Conveniència d'ordenar la zona de dormitoris el més independentment possible de la zona d'estar. Per això, i tenint en compte la gran longitud de façana al carrer, es disposa una doble crugia paral·lela a les façanes en que es distribueixen els dormitoris i serveis annexos. Contràriament, les habitacions menjador-estar es disposen totes en el cos posterior.
 
3. L'esquema primari, nascut dels anteriors punts de partida, porta a una ordenació de la planta en ventall. Però el respecte a les traces i al ritme de les calles ha exigit una remodelació d'aquest esquema, molt més flexible i adaptat a les determinants dels volums urbans.
 
4. La individualització de les zones en cada habitatge i la seva connexió a través del passadís, ha plantejat una qüestió d'ordre funcional intern, sobre el qual s'ha posat l'accent. Es tracta de donar al passadís tot el seu valor com a expansió interior de l'habitatge i element de riquesa ambiental. En aquest sentit s'ha dotat de zones d'incidència sobre els patis interiors i d'àmplies obertures que li donin un caràcter semiobert, lluminós i confortable.
 
5. Els quatre patis formen un conjunt en planta que només queda subdividit per les zones de passadissos, la lleugeresa augmenta la sensació de transparència. D'aquesta manera, els patis adquireixen dignitat i amplitud. La seva superfície supera - naturalment - en molt, les exigències de les Ordenances Metropolitanes d'Edificació.
 
6. Els àtics formen un cos que s'eleva únicament sobre la doble crugia posterior. S'organitzen en «dúplex», a excepció d'un d'ells, i tenen accés a través de passos semi-oberts. Això comporta un tractament de les terrasses sobre les crugies de façana, d'acord amb un criteri d'utilització mancomunada de veïns, en forma de zona d'esbarjo i jocs infantils.
 
7. El nombre elevat d'habitatges en el bloc (47 i 2 porteries) hauria de donar lloc a una possible congestió dels sistemes de circulació vertical. D'aquí que s'hagi buscat una compartimentació basada en els serveis d'escales i ascensors (en nombre de tres), que serveixen cadascun a un màxim de 16 habitatges. D'aquesta manera es fa més fluïda i mesurada la circulació, i s'obté una més estreta relació social entre els veïns, en limitar l'afluència en cadascuna de les línies.
 
8. Els soterranis, dedicats a garatge, i la planta baixa, destinada a locals comercials (a part de les dues porteries), recuperen en tot el seu valor la idea primera de planta en ventall amb les incidències d'accessos des dels dos carrers, i el punt vèrtex de la cantonada, com ingrés principal a la planta comercial, en forma de pòrtic obert.'
 
MARIA JESÚS QUINTERO