Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona

Jardí Botànic i Edifici de l'Institut Botànic de Barcelona

El jardí Botànic es construeix sobre una superfície d’unes 14 hectàrees a la muntanya de Montjuïc, davant de l’Anella Olímpica, en un terreny que els últims cent anys era un abocador de residus de tota mena.
 
Per aquest motiu es van demanar fons a la Comunitat Europea per reciclar aquest antic abocador i convertir-lo en el nou Jardí Botànic de Barcelona.
 
El projecte es realitza totalment amb estrictes criteris de sostenibilitat i eliminació de les barreres físiques.
 
Per construir la nova topografia s’utilitza la terra armada de la pròpia muntanya, s’emprean materials reciclables i ecològics, pel vallat, etc. Un sistema de reg integral que des de l’ordinador central activa mitjançant una emisora de radio les diferents electro-vàlvules, assistit per energia fotovoltaica també per la il·luminació de l’abalisament d’emergència.
 
Evidentment, tots els criteris de plantació, al agrupar plantes de zones amb climes similars, també es realitzen de manera sostenible juntant les flores homoclilmàtiques mediterranies, California, Xile, Sud- frica, Australia i els nostres mediterranis oriental i occidental.
 
El traçat del jardí es fonament en questions botàniques d’ecosistemes, utilitzant el concepte de convergència morfològica. Es pretén així convertir-lo en una eina de gran valor científic, pedagògic i d’oci.
 
El mètode adoptat, que en certa manera pot ser qualificat d’ultra-artificial, acaba per assumir la pròpia dimensió fractal de la natura, aconseguint una síntesi entre equilibri ecològic de les plantacions i l’artificialitat que dona al territori la infraestructura construïda.
 
La lògica intervenció es produeix sense escala.
 
La dimensió final de les intervencions és aliena als mecanismes projectuals, el traçat inicial i la mesura no son necessaris per aprofondir en el projecte. Serà la utilització de la malla triangular la que anirà facetant i fractalitzant el paisatge a la vegada que soluciona les complexes demandes del projecte, drenantge, circulacions, reg…
 
Així serà el propi lloc, el que subministra les pautes de la intervenció fent sorgir les seves condicions morfològiques i topogràfiques les formes del nou paisatge.
 
CARLOS FERRATER
PREMIS
Premi FAD, Espais Exteriors (2000)