IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona) IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona)

IMO (Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona)

El projecte es va iniciar el setembre de 2002, l'obra el setembre de 2005 i ha finalitzat al gener del 2009.


De manera que els processos de concepció i el d'execució han estat llargs, en el primer cas, a causa de canvis urbanístics que van incidir en la forma del solar, en el segon, a causa de la complexitat del lloc i de la construcció.


En qualsevol cas, s'han mantingut des del principi dues idees:


A.EMPLAÇAMENT

La Ronda de Dalt, com a cinturó que limita Barcelona en relació a la Serra de Collserola, va ser entesa com una via de circulació i d'accés, però sobretot, com a límit entre la ciutat i la muntanya, entre construcció i terreny natural.


Apreciació que no és del tot certa ja que la ciutat ha colonitzat (com passa en el nostre cas) part d'aquest terreny natural, però, tot i així es pot considerar que la Ronda de Dalt marca un cert límit de la ciutat, a partir del qual i cap a l'Oest domina el territori natural en relació al territori construït.


Aquest domini, es tradueix físicament al terreny a través d'una pendent considerable, que ha de qualificar, sens dubte, l'edificació que l'ocupi.


L'edifici, situat ja al costat "Parc de Collserola" havia de respondre a aquestes condicions o circumstàncies naturals totalment diverses a les que s'haguessin donat de situar-se al costat "ciutat". Si en les primeres alternatives l'opció va ser amagar o camuflar l'edifici darrere d'un petit bosc, a les següents, quan ens vam veure obligats a avançar molt l'edifici en relació a la Ronda de Dalt, les opcions es van centrar a utilitzar la topografia o les pendents del lloc com a instrument per definir la morfologia de l'edifici.



B. PROGRAMA


El programa de l'IMO, essencialment articulat (com en casos similars) en plantes de quiròfans, consultes i àrees d'administració o estudi i aparcaments, es significava pel fet que la major part de la seva activitat es realitzava sense llum natural (consultes, quiròfans ) i, al contrari era molt necessària, com a contrapunt, en les àrees d'espera, de descans o de treball privat.


Explicar l'ús de l'edifici, dedicat a la cura de la vista, ens ha portat a proposar un recorregut amb diferents cobertes i proteccions solars, des del carrer a les sales d'espera, en què la llum natural, intensa i excessiva a l'exterior, es percebi reduïda i confortable un cop s'arriba a les àrees d'espera.

 

JOSEP LLINÀS