CAP Sant Hipòlit de Voltregà CAP Sant Hipòlit de Voltregà CAP Sant Hipòlit de Voltregà CAP Sant Hipòlit de Voltregà CAP Sant Hipòlit de Voltregà CAP Sant Hipòlit de Voltregà CAP Sant Hipòlit de Voltregà CAP Sant Hipòlit de Voltregà CAP Sant Hipòlit de Voltregà CAP Sant Hipòlit de Voltregà

CAP Sant Hipòlit de Voltregà

El lloc conservava l'encant que tenen els entorns de tots els pobles. Aquí, les cases canvien l'aspecte seriós que tenen quan miren al carrer que dicta la seva natura; s'obren amb galeries i terrasses, s'extenen segons les necessitats de cadascuna i, mitjançant horts i jardins, es prolonguen fins a arribar a la línia que les separa del camp.

Els que de petits es preguntaren on comença el camp, aquí tenen la resposta. Per això el camp, aquí, és més autèntic que en d'altres indrets.

 

El centre d'assistència primària havia de situar-se justament en aquest final. En ple camp, lluny de les seves vores, o junt o dins del poble, s'hauria pogut pensar en parts davanteres, darreres o laterals de l'edifici; en aquest cas no hi ha ni llibertat ni raó de fer-ho.

L'edifici, doncs, és com és perque no existeixen raons per ser de cap manera. El funcionament, com a artefacte arquitectònic que és, l'hem plantejat des de la nostra especialitat. Des d'ella, les particularitats, a la llarga irrellevants, han quedat incloses en un ordre en què està previst el canvi i no exclou el pas de l'edifici a una activitat diferent a la actual.

 

Els materials de façana són: formigó natural en lloses prefabricades, reixa 'deployé' galvanitzada i rajola de València color blanc. En l'interior, el paviment vist de l'estructura.

 

ALBERT VIAPLANA