Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià

Grup d'Habitatges 'Les Cotxeres' de Sarrià

'Les Cotxeres' varen constituir potser la demostració més contundent del convenciment de Coderch de que un urbanisme de qualitat havia de tenir el seu origen en un concepte arquitectònic també d'alta qualitat. Aquestes dues escales s'uneixen en una manera particularment convincent en la reculada dentada de la planta de 'Les Cotxeres', en primer lloc en el bloc resultant en planta i en secció, i, en segon, en termes del microespai modulat de l'interior de cada habitatge. Antifrontals per definició, 'Les Cotxeres' es reafirmen com un nou paradigma urbà que és capaç d'intervenir entre l'ideal suburbà de classe mitjana de cases aïllades amb jardí i la forma urbana tradicional d'una terrassa contínua que defineix el carrer. En aquest cas, el carrer es sustenta subtilment per un sòcol que completa el bloc situat un metre sobre el nivell de la vorera. Aquest sòcol, que conté l'aparcament soterrani sota, conforma el terreny d'un jardí comunitari que abraça cadascuna de les unitats residencials -uns blocs reculats de set plantes d'alçada-, com si es tractés de l'espina dorsal del conjunt. D'alguna manera, 'Les Cotxeres' podrien semblar una adaptació dels boulevards à redans d'Eugène Hénard de 1910, ja que, alhora que subverteix el carrer corredor, el bloc reculat de Hénard encara mantenia, però, la continuïtat de l'avinguda. 
 
Tres aspectes mereixen la nostra atenció a mesura que ens movem des de la configuració del bloc fins l'articulació espaial dels habitatges. Primer, la manera ergonòmica pel qual es desplega l'espai interior quan un passa des del vestíbul d'entrada a la seqüència de sala d'estar / menjador i a la concatenació d'habitacions esglaonades que s'obren en una seqüència dentada cap al carrer. Segon, el fet que cada dormitori tingui el seu propi balcó per conrear plantes. I tercer, i el més crucial de tots des del punt de vista de la seva accessibilitat social, el revestiment de tota la superfície amb una obra de fàbrica de maó precisa. Tots aquests atributs serveixen de testimoni de la contínua validesa del bucòlic enfocament de Coderch, enmig de totes les confusions vanitoses i espectaculars que assisteixen al nostre àmbit contemporani.
 
KENNETH FRAMPTON