Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN

Ampliació de l'Estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Universitat Autònoma de BCN

 

Enfrontar la petita estació de 1984 a una major i complexa estructura necessària per l’establiment de la doble línia –desapareix el cul-de-sac inicial– suposa una dificultat conceptual important.
 
L’estació existent s’havia plantejat com un mur paral·lel a les vies del tren que presentava, en cada un dels seus costats, dos episodis ben diferenciats: la lleugera marquesina, suspesa del propi mur per cables, i el cos compacte en el que s’obria el gran arc rebaixat d’accés i que contenia les dependències de l’estació.
 
En el nou plantejament es manté la idea del mur i de la marquesina, però amb una formalització diferent al primer projecte. La nova estació està concebuda com una gran nau d’una sola llum salvada per bigues vistes de perfil especial que sobrepassen el tancament de la façana principal, permetent, així, un espai exterior de transició en l’accés a l’estació. Aquestes bigues es bifurquen una mica abans de travessar el mur que separa l’andana i suporten, com si fossin tirants, la marquesina que la cobreix. Igual que passava en la primera estació, en les zones del mur que no hi ha edificació, els tirants de la marquesina queden compensats per contraforts. Una lleugera coberta metàl·lica corba, que sobrepassa els tancaments i el propi mur, embolcalla tot el conjunt.
 
BACH-MORA Arquitectes