Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució Plaça de la Constitució

Plaça de la Constitució

 

Un jardí escenifica, amb lleis pròpies, fragments de la natura. Els testos són jardins a les cases. La Plaça de la Constitució és un test dins la ciutat.
 
A la plaça es recrea una arbreda semblant a altres que són familiars als gironins en els paisatges dels camps de cultiu de plàtans i badolls. L’arbreda creix, sobre un pla horitzontal de grava i sorra suau per a les passejades, perimetrada per llargs volums de formigó polièdric. Aquest envolvent tectònic la separa i protegeix dels carrers i defineix l’àmbit d’aquest test a escala urbana.
 
En els projectes de jardins, sempre han estat una constant les cites i les evocacions, que accentuen el seu caràcter lúdic i surrealista. D’aquí la presència de les monedes antigues encunyades de Girona, davant del Banc d’Espanya, els caps de carpa del riu Onyar –escopidors de la pluja–, les mosques narcissistes (San Narcís és el patró de Girona) en els escossells dels arbres, els bancs amb crestes, el megàfon amb potes i la font de lletres regalimant cap als quatre rius de la ciutat. La nena que simbolitza la Constitució va néixer a Girona el dia de la seva promulgació. Cada lustre, o dècada que commemori aquesta data, Francisco López moldejarà una nova figura de la mateixa nena, que es col·locarà juntament a l’anterior.
 
La plaça s’extén sobre la coberta d’un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos. Elevacions en forma de graderies són, a la vegada, les xemeneies de ventilació.
 
MARTÍNEZ LAPEÑA-TORRES Arquitectes