Far Far Far Far Far Far Far Far Far

Far

El far entès més com a senyal marítima que com a peça d’arquitectura, més model genèric que projecte individualitzat és l’origen del present projecte. En aquest sentit, el probema en termes d’ús és molt simple: situar un punt de llum a 38 m. de la cota del terreny prevista (alçada fixada per al far de Torredembarra) i fer-lo accessible. El punt de llum, es tanca com a un volum de vidre: la llanterna, que inclou coberta de coure, penell i parallamps i que va facilitar, totalment acabada, el Port de Tarragona.

Aquest plantejament condueix a desvincular el far de la seva situació geogràfica concreta i passar per damunt d’actituds que entendrien el far com a expressió més o menys dràmatica del paisatge.

Per una part, doncs, l’escala d’accés al punt de llum, per l’altra, la llanterna, balcó perimetral per a la conservació de la mateixa i espais tècnics de recolzament.

En haver-se reduït en gran mesura les superfícies tècniques de recolzament a planta baixa, ara només un grup electrògen de petit tamany que pot allotjar-se sota el terra, i desaparescuda la necessitat d’un habitatge per a la vigilància permanent del funcionament del far, la idea d’ocupació mínima per a preservar la natura original del terreny (aquí i suposo que per a tots els emplaçaments de fars, especialment valuosa) fou quasi un “a priori” del projecte.

 

JOSEP LLINÀS