CAP Sant Sadurní d'Anoia CAP Sant Sadurní d'Anoia CAP Sant Sadurní d'Anoia CAP Sant Sadurní d'Anoia

CAP Sant Sadurní d'Anoia

 

Per a la realització del projecte del CAP s'han utilitzat les directrius de diseny i programa funcional del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya.
L'edifici es desenvolupa en una sola planta, per evitar barreres arquitectòniques, sense recórrer a elements mecànics d’elevació. S’accedeix des del Carrer de Gelida (única via urbanitzada des d’una petita plaça comú al CAP i al grup escolar contigu). Mitjançant una lleugera rampa que salva un desnivell de 50cm, s'arriba a la porta principal, en façana sud. L'entrada de personal i mercaderies es situa en la façana oposada, on també es preveu un petit aparcament per al personal.
 
L'edifici es projecta de manera que les dependències d'ús públic disposin de la millor orientació. Així, les àrees assistencials estan situades a sud-est, reservant la zona nord per als serveis.
S'ha pretès que la llum natural arribi a totes les parts de l'edifici, de manera que la utilització de l'energia elèctrica sigui mínima durant el dia.
 
El terreny en què està construït el CAP és rectangular i el seu costat major és perpendicular al carrer que dóna accés. És una construcció introvertida que es desenvolupa al voltant de dos patis interiors que el fan certament independent de l'entorn indiferent que l'envolta.
El pati més proper a l'entrada del públic és un rectangle allargassat, al voltant del qual es situa el vestíbul amb la recepció i l'entrada a l'aula sanitària, les sales d'espera, els corredors de consultes mèdiques i de consultes socials.
El seu paviment és de totxo col·locat a sardinell, amb juntes en les que creix la gespa i on s'hi ha plantat un cirerer.
El segon pati il·lumina les àrees del personal sanitari, del metge de guàrdia, els menjadors i les instal·lacions. El paviment d'aquest pati és de fusta flotant sobre el qual es recolzen testos amb begònies.
 
Els sistemes constructius són tradicionals i amb materials senzills, d'escassa complicació tècnica, adequant el material a la funció que ha d'assolir.
Ha estat important, a l'hora d’escollir els materials, la bona acceptació d'aquests al pas del temps, per evitar grans pèrdues de manteniment en el futur.
El totxo és el material de revestiment exterior amb el que es construeixen, també, les gelosies de seguretat, que il·luminen totes les dependències que es desenvolupen en façana.
El paviment interior de l'edifici és de terratzo. En les zones públiques s’ha col·locat un sòcol d’1.3m amb laminat plàstic. La fusteria exterior és d'alumini lacat.
S'ha projectat una instal·lació d’aire acondicionat de fred i calor, situada en la coberta de l'edifici. Des del centre productor energètic es distribueix l’aire mitjançant conductes que van pel cel ras a les diferents àrees de l’edifici.
 
MARTÍNEZ LAPEÑA-TORRES Arquitectes