Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's Nau Yute's

Nau Yute's

La situació as found (trobat així).
 
El projecte de la Yute’s és l’extensió d’un nau tèxtil existent.
Els dos joves clients havien comprat un vell edifici d’oficines amb certa àrea de magatzem al costat. Després d’uns anys d’utilitzar-lo, necessitaven més espai de magatzem i van pensar ampliar-lo, ja que la normativa d’aquell solar permetia el doble de l’ocupació de l’edifici existent. El principal problema de l’extensió era que tan sols podia fer-se en altura, ja que els costats ja estaven compromesos per les normatives de foc. L’edifici original no tenia gaire qualitat des del punt de vista arquitectònic, però tant els clients com nosaltres vam pensar des del primer moment que era millor mantenir el màxim possible d’allò existent, i créixer a partir del que existia, enlloc de demolir-ho tot i començar un nou edifici. Llavors van sorgir les dificultats de mantenir l’edifici existent i créixer damunt d’ell, amb les complicacions tècniques que això comporta. Però, no obstant això, vam pensar que valia la pena reutilitzar l’estructura existent enlloc de començar-ne una de nova.
 
Embolcallant amb un teixit corrugat.
 
El projecte estén la totalitat de l’edifici existent per damunt, i l’embolcalla amb pells metàl·liques de color que fan al·lusió a les teles de teixit de colors que l’empresa elabora i ven. Els factors decisius a l’hora d’utilitzar l’acer corrugat van ser la lleugeresa i el temps de construcció. Amb l’estructura pesada de pilars prefabricats i forjats que utilitzàvem per créixer en altura podríem haver utilitzat façanes també prefabricades. Però volíem quelcom de lleuger, més lleuger que els nivells inferiors per tancar el magatzem al nou pis superior. L’acer corrugat té diversos avantatges: flexible d’utilitzar, els diversos colors diferents que un pot escollir, i també la prefabricació. També té les seves arrels en la indústria.
 
Més endavant, vam pensar en la seva relació amb les peces tèxtils, la dimensió similar d’ambdós elements: les mides de les peces metàl·liques eren similars a la llargada de les bobines tèxtils. També hi ha el fet que ambdós necessiten una estructura de suport, que poden aixecar-se com el final d’una roba (els tendals a la façana frontal) que podria girar-se i mostrar les costures (la façana oest per la qual entren els clients)... L’efecte d’aquesta construcció buida al centre queda finalment afectada pel seu perímetre, pels seus límits, i això segueix la mateixa lògica que el disseny un vestit, d’una falda: embolcallar un cos que no hi és, reperfilant-ne les vores...
 
Diàleg amb el lloc.
 
La nau està situada en una zona industrial propera a Barcelona, Sant Just Desvern. Vam pensar que podíem iniciar un diàleg amb certs caràcters presents a la zona, com el gran complex de vivendes Walden 7 de Ricardo Bofill, que tant ens agrada, la presència del qual domina totalment el lloc. Per dialogar amb aquest edifici es necessita una certa escala, per aconseguir parlar-hi amb cert equilibri, amb cert balanç. Potser llavors el color vermell escollit per a la cantonada més visible de la nau va tenir a veure amb aquell edifici, que estava sempre allà en la nostra memòria mentre dibuixàvem el projecte. De fet, aquest tipus de plegament i compressió de la cantonada condensa la tensió que amaga darrera seu: el muntacàrregues i l’escala que porta a la coberta per jugar a futbol durant les pauses, i que t’interpel·la des de la distància, quan arribes amb cotxe per l’autopista. És el punt on l’homogeneïtat de l’edifici queda interrompuda, donant un sentit de densitat, una concentració de l’energia de la resta de façanes. 
 
Afegint una topografia.
 
Decidir construir aquesta enorme façana és també una manera de referir-se a tot l’emplaçament, al paisatge que era allà abans d’arribar: una sèrie d’edificis enormes amb tons grisos, majoritàriament dominats pel formigó, tots ells amagant grans volums d’aire... de manera que aquesta gran façana tracta d’incorporar-se a aquesta mena de topografia. Però aquesta imatge inacabada, de fragmentació, és el que nosaltres vam pensar que millor expressaria la nostra intenció de sintetitzar les diverses fases d’aquest edifici.
 
La intenció era deixar-lo obert, fent visible les diverses unitats que conformen aquesta construcció: els murs de fàbrica de maó originals, l’estructura de formigó prefabricat, l’estructura metàl·lica, el tancament d’acer corrugat... De manera que el vestit final és obert, més semblant a la lògica d’un vestit que a una capsa tancada.
 
FLORES & PRATS