Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua Plaça Nicaragua

Plaça Nicaragua

El projecte neix a partir de la necessitat de reorganitzar aquesta plaça variant-ne la relació que guarda amb les façanes i els recorreguts al seu voltant. En la seva configuració anterior, la plaça era un espai tancat en ell mateix, envoltat en tot el seu perímetre de carrers que el separaven de les façanes, i amb una pèrgola amb enfiladisses que interrompien la connexió amb la Rambla de Reixagó, principal passeig d’arribada al lloc.
 
El projecte s’ha proposat connectar aquest passeig amb el futur parc esportiu. El moviment dintre de la nova plaça s’ha dissenyat en ziga-zaga, evitant el pas ràpid i preparant així la transició ciutat - parc. L’existència d’una escola en una de les cantonades de la plaça ha donat peu a condicionar-hi una zona de jocs.
 
La zona més propera a la Rambla de Reixagó prepara l’arribada des d’aquest passeig amb un petit bosc de Prunus Pissardi, un arbre de fulles granat igual que el paviment asfàltic sobre el qual es planten. Així, una taca vermella creua el carrer connectant l’última part de la Rambla amb la plaça pròpiament dita. Aquest primer espai està pensat com a punt de trobada de la gent gran que segurament preferiran evitar la zona de jocs infantils de l’interior de la plaça. El passeig d’asfalt vermell s’endinsa dins la plaça.
 
A l’interior de la plaça es diferencien dues zones. La primera és un gran pati obert de jocs delimitat per bancs lineals de fusta. Aquests banc es multipliquen en varies línies donant moltes possibilitats de seure. A més a més formen lleugers plecs, la qual cosa permet que diferents grups de gent pugui seure amb independència i intimitat o decideixi trobar-se i funcionar com a públic de l’escenari a l’aire lliure que pot ser la plaça, amb la muntanya de jocs com a teló de fons.
Els bancs de fusta estan acompanyats amb un altre tipus de banc lineal, construït a partir de bancs estàndars que s’han reagrupat formant unitats molt llargues. Tots aquests bancs ofereixen moltes possibilitats de seure e diferents distàncies i relació amb la zona de jocs i passeig.
 
La segona zona dins de la plaça ha estat denominada “la muntanya de colors”: un lloc replet d’activitats amb tobogans i escales de tot tipus i pendents. Aquest petit turò ja existia abans d’aquesta intervenció, i semblava important mantenir-ho ja que pel seu gran volum estén el punt de tensió de tot l’espai de la plaça cap al seu final mes llunyà, l’extrem que toca amb el parc. A aquest turó hi existien ja uns Xops grans, que fan una massa verda de proporció vertical. Aquesta verticalitat existent, reforçada al projecte amb nous Eucaliptus, assegurà la seva visió llunyana des de la Rambla, com a reclam al final del passeig.
La proximitat d’aquesta muntanya amb l’escola primària i els colors brillants amb què s’han recobert els tobogans i rampes, genera una forta atracció als nens que surten de l’escola, fent que funcioni com a una veritable extensió del pati de jocs.
 
Quasi la totalitat del projecte ha estat construït in situ, amb materials i acabats d’execució humida: formigó de acabat rentat, alicatat de color per als tobogans, i paviments d’asfalt granat i negre. Les superfícies de joc són de sorra, sauló i gespa, segons la zona. Els bancs longitudinals són de llistons de fusta de pi pintats de granat o negre sobre murets baixos de formigó. Les lluminàries son fetes a partir de la reutilització de bàculs de carrer estàndars. Les seves formes s’assemblen a la d’uns grans ocells de riu, recordant la presència propera del Besòs.
 
FLORES & PRATS