Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació Mas Verd: Reforma i Ampliació

Mas Verd: Reforma i Ampliació

Als afores d'un petit poble de l'Empordà es trobava en estat d'abandonament i ruïna el conjunt d'edificacions del segle XVIII que conformen el Mas Verd. A l'inici del projecte, el conjunt d'edificacions constava d'un antic graner ja rehabilitat com a habitatge, el Mas en si i l'annex (antic molí), en estat d'abandó des de fa dècades.
 
La morfologia del conjunt, era el resultat d'una sèrie d'ampliacions fetes al llarg de dos segles que van desvirtuar el caràcter serè i ordenat, tot i que d'humil factura, del Mas primigeni. Com a resultat, una mola imponent de maçoneria amb un perfil caòtic i desdibuixat de cobertes. Tot i així, l'interior era una col·lecció d'espais d'enorme potencial, poc vertebrats entre si.
 
L'encàrrec requeria la rehabilitació total del Mas i l'adequació a quatre programes independents: habitatge principal amb annex, habitatge de masovers, apartament independent i casa de convidats. Així mateix es devien reestructurar tots els camins de la finca inclòs l'accés, repoblar i introduir nova vegetació, situar una piscina amb vestuaris, un garatge, un galliner, i un cobert-hivernacle per servir a l'hort biològic, el recuperat olivar i els camps de cultiu de nova implantació. A més, calia racionalitzar els elements d'abastament d'aigua existents, deslligats entre si (pou, cisterna, bassa i estany) i reforçar-los amb un dipòsit nou per aconseguir una autonomia de consum gairebé total.
 
La intervenció al Mas respecta l'estructura i proporcions dels interiors mitjançant l'acurada modificació i creació de buits i la utilització de nous materials. Malgrat tot, la introducció d'elements singulars nous (revestiments de rajola hidràulica, mobles de roure massís, fusteries d'iroko) s'ha tractat com a part integral de la transformació, i no com a decoració supèrflua. Només l'espai central de l'escala -iluminado per una lluerna - es va projectar com un espai completament nou. A més, es va crear un sistema de talls a la façana amb marcs i porticons de ferro per distingir els nous buits, cobertes de perfil més regi i eficaç, dos cossos nous de grandària modesta i es van formalitzar els espais exteriors (era, pèrgola, porxo, escalinata d'accés i pati d'estiu), així com diverses terrasses.
 
El garatge, sota una coberta vegetal, és la primera peça d'una seqüència d'espais que comença amb l'arribada amb cotxe. A continuació, i mitjançant un pati enfonsat, una escala condueix a la piscina-mirador, que serveix de nexe entre l'era-Mas i els camps-garatge.
 
L'estratègia d'aquesta nova construcció de formigó vist va ser la de embeberla al talús més proper al mas, d'una dimensió i orientació idònies, sense desfigurar la topografia.
 
L'estany (antiga bassa), a més de rebre les aigües pluvials i d'escorrentia, serveix juntament amb el cobert-hivernacle, d'ancoratge i avantsala d'arribada al Mas.
 
LIEBMAN VILLAVECCHIA