Rehabilitació del Palau Pascual i Pons Rehabilitació del Palau Pascual i Pons Rehabilitació del Palau Pascual i Pons Rehabilitació del Palau Pascual i Pons Rehabilitació del Palau Pascual i Pons Rehabilitació del Palau Pascual i Pons

Rehabilitació del Palau Pascual i Pons

Entre els anys 1890 i 1891, l’arquitecte Enric Saguier i Vilavecchia va construir per al Sr. Sebastian Pascual i pel seu gendre D. Alexandro Pons dos palaus contigus als solars núm. 2 i 4 del Passeig de Gràcia. L’evident contacte entre ambdos propietaris va permetre a Saguier construir els dos edificis amb evidents unions organitzatives però sobretot estilístiques.

 

Durant el transcurs dels anys fins al inici del projecte van ser moltes i de diferent transcendència les obres que es van fer deixant sobre l’edifici innumerables cicatrius. No obstant el lamentable estat de l’edifici que l’Ajuntament de Barcelona el té inscrit en el seu catàleg d’edificis a conservar el seu valor testimonial del modernisme català.

 

Estant així les coses, es van decidir a redactar el projecte d’ampliació, restauració i transformació

 

Els principals trets d’aquesta intervenció tan àmplia i complexa van ser en primer lloc, unificar els dos antics palaus en un sol edifici, l’accés del qual és des del Passeig de Gràcia. L’abast d’aquesta unificació passa per remodelar els accessos verticals, ascensors i escala, al voltant d’un pati de llum que és un dels punts de més alt interès del projecte, en segon lloc, emprendre les obres per rejovenir el sistema constructiu de l’edifici. En tercer lloc s’amplia la cinquena planta sobre l’antiga coberta aprofitant l’obertura sota la barbacana. La introducció de la galeria en el rencontre entre la façana i la coberta tendeix a millorar l’esveltesa de l’edifici.

 

Els criteris de restauració de la façana són varis: reintegrar el pinacle de base ortogonal, reparar tots els elements deteriorats, reposar algunes finestres gòtiques que estaven mutilades i integrar a l’esquema configuratiu les façanes construïdes sobre les antigues andanes del carrer Casp i la ronda Universitat com de les obertures de la planta baixa un cop consolidat el caràcter comercial d’aquestes.

 

Mantenir la dualitat entre l’edifici antic i modern amb la coexistència del vestíbul original en planta baixa, executat en pedra de Montjuic i estucs, amb el pati vertical construït amb formigó blanc entès com una versió de pedra tecnològica. La lluminària de l’antic vestíbul ha estat dissenyada per Miquel Milà. I restaurar amb una actitud recuperadora les poques peces de la planta primera que han aconseguit sobreviure fins els nostres dies.

 

ESPINET-UBACH Arquitectes

PREMIS
Premi FAD, Restauració (1984)