OBRES

 

Jujol, Josep Maria

Josep Maria Jujol neix a la ciutat de Tarragona l’any 1879. Fill d’un mestre d’escola, la família Jujol es traslladà al Gràcia l’any 1883 quan aquest encara municipi autònom, i ell només tenia  quatre anys. Anys més tard la família Jujol es tornà a traslladar cap al centre de Barcelona a on residí de forma permanent. Jujol, però, sempre mantingué un fort vincle amb el camp de Tarragona, territori molt present en la seva joventut.

 

L’any 1896 s’inicia en els seus estudis d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Col·laborà durant el curs dels seus estudis, en els despatxos dels arquitectes Antoni Maria Gallissà (del 1899 al 1902), i en el de Josep Font Gumà (1903 al 1904). Un cop finalitza els seus estudis l’any 1906, inicia la seva col·laboració amb l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí, amb qual mantingué una estreta col·laboració professional durant diversos anys.

 

La formació de Jujol així com la d’arquitectes de la seva mateixa generació, no és dissociable de la enorme influència que tingueren mestres com el mateix Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.

 

Arquitecte amb un destacat caràcter, la seva col·laboració es fa palesa en diferents dels edificis d’Antoni Gaudí. L’any 1906, en la remodelació de la casa Batlló, col·labora en el disseny de les ceràmiques presents a la façana. Només un any més tard col·labora també en diferents elements de la Casa Milà, “la pedrera”, com en les baranes i ens els treballs de pilars i sostres de la planta principal. Ambdues obres es situen al passeig de Gràcia de Barcelona.

 

Home de fortes conviccions religioses, es casà amb Teresa Gibert l’any 1927. Durant la seva vida professional va haver de conformar-se amb encàrrecs més modestos que la majoria dels seus coetanis, treballant en especial intensitat en projectes per a esglésies rurals, i petits empresaris. L’ús de materials reaprofitats, reciclats i de rebuig, fou una constant en la seva obra, en bona mesura per l’absència de grans encàrrecs amb grans pressupostos. Tot i això, cal valorar que la constricció econòmica no fou mai per a Jujol un limitant, sinó un catalitzador de les seves capacitats com a arquitecte.

 

La seva obra es caracteritza entre d’altres aspectes per l’admiració del treball artesanal, i per la curada ornamentació, pròpia del període modernista en el que s’inscriu.

 

L’any 1908 rep l’encàrrec per a projectar el teatre per al patronat obrer de Tarragona.

 

L’any següent és nombrat professor auxiliar interí a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

 

Algunes de les seves obres més destacades són: La Casa de la Creu (1913 a Sant Joan Despí), la reforma del Mas Bofarull (1914 a Els Pallaresos), la reforma de la casa Negre (1915 a Barcelona), els banc del la plaça del Park Güell (1907-1913), els tallers Manyac (1916-1918 a Barcelona) o la església de Montferri (1926 a Montferri) entre d’altres.

 

L’any 1926 obté la plaça d’arquitecte municipal de Sant Joan Despí a través de concurs.

 

Josep Maria Jujol, morí a Barcelona l’u de maig de 1949.



Manuel Julià - Arxius d'Arquitectura a Catalunya