OBRES

 

Bofill, Ricardo

Ricardo Bofill va néixer el 1939 a Barcelona, Es va graduar en Arquitectura a l'Escola de Barcelona i a l'Escola de Ginebra.
 
El 1963 va reunir un selecte grup de joves amb talent per formar un equip pluridisciplinar que va permetre abordar la complexitat de la pràctica arquitectònica; enginyers, urbanistes, sociòlegs, escriptors, directors de cinema i filòsofs que van conformar el que avui es coneix com el Taller de Arquitectura.
 
En l’obra de Bofill, la Historia ha estat un manifest constant, no solsament en el continu anàlisi i interpretació de la cultura i de l’arquitectura del passat, sinó pel seu interès per les noves tendències, per la seva implicació en els moviments socials del seu temps i la proposta de respostes alternatives als problemes contemporanis. L’evolució del Taller de Arquitectura, impregnada de l’estímul i la concepció vital, de la enorme vitalitat de Ricardo Bofill, ha passat per una sèrie de canvis teòrics i pràctics estretament vinculats a les transformacions polítiques i socials de les últimes dècades. L’anàlisi del treball de Bofill en la seva globalitat revela una gran coherència i continuïtat de pensament, producte d’una història i una llengua ubiques.
 
En els seus primers anys, Bofill va recuperar els elements artesanals característics de l’arquitectura catalana tradicional. Més tard, va començar a abordar els problemes de planificació urbana a nivell local dins del context polític i social espanyol. La necessitat d’enfrontar-se a projectes de major envergadura, va conduir a l’equip de Bofill  a concebre una metodologia basada en la formació geomètrica dels elements en l’espai, desenvolupada de manera teòrica en el projecte La Ciutat en l’ Espai i aplicada amb la construcció de Walden 7.
 
Interessat pels problemes urbans dels països en via de desenvolupament, Bofill va traslladar part del seu equip a Argelia, on va col·laborar amb el govern en projectes de planificació urbana i vivenda social. El seu treball va culminar dos anys més tard amb la construcció del Poble Agrícola Houari Boumédienne al sud-est del país.
 
Com resposta al encàrrec de varius projectes per a les “Noves Ciutats” franceses, el 1971 va formar un equip complementari a Paris. Durant aquesta etapa, Bofill va introduir en les seves propostes arquitectòniques elements simbòlics directament relacionats amb l’arquitectura monumental gala. La “Petite Cathédrale” i la “Maison d’Abraxas” son exemples d’aquests monuments habitats.
 
A partir de 1979, les activitats del Taller de Arquitectura de Bofill es van concentrar principalment a França, amb la construcció simultània de quatre projectes: Les Arcades du Lac i Le Viaduc a Versalles; Les Palais d’Abraxas, Le Théâtre i L’Arc a Marne-la-Vallée; Les Echelles du Baroque al districte  XIV de Paris; així com Antigone a Montpellier.
 
Els estudis de Bofill sobre la utilització d’unitats de formigó prefabricat van contribuir durant els anys 80 a la afirmació de la validesa de les formes clàssiques i la i la geometria en la arquitectura contemporània. La introducció del vidre  i del alumini en els 90, va suposar el resultat d’un procés marcat pel estudi i la investigació de les formes i els materials.
 
L’any 2000, Bofill va agrupar les seves activitats a Espanta, Des de la seva seu instal·lada en una antiga fàbrica de ciment a les afores de Barcelona, el Taller de Arquitectura liderat per Bofill manté l’esperit i la filosofia que van motivar al seu equip a principis dels 60 per realitzar projectes internacionals des de l’escala urbana, contribuint així a un nou “urbanisme integrat; projectes com la Place de l’Europe a Luxemburg, la Prolongació de la Castellana a Madrid, Central Artery a Bòston, infraestructures del transport com la recent Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, equipaments culturals, esportius i comercials a Europa, Estats Units i Asia; edificis de vivendes socials i de Classe A, des de Dakar
a Estocolm, des de Pekín a Paris; edificis d’oficines i seus d’importants companyes als Estats Units, França, Espanya…
 
La reputació internacional de Ricardo Bofill resideix en la seva capacitat de dissenyar i construir amb èxit en un gran nombre de països i contexts diversos. Les seves obres confirmen la seva capacitat de dissenyar en harmonia amb les diferents cultures locals com resultat de combinar el seu know-how i la seva experiència global.